Illanvers »  Tots els blocs

SOL

Tria el cos de la lletra:

a a

Sol,

reflexion sobre el teu cos

-ara no pas stricto sensu-.

Diré jo també els tòpics?

Dolços espasmes, sospirs,

carícies errívoles…

Fou així com ho visqueres?

Potser fóra més cert dir, com el poeta:

“Balma del bes, tot just descoberta”…

I tanmateix arrengler aquests mots

en remota recordança de vers,

car són desig, a llur manera.

Heus ací que he dit tòpics, doncs,

i això que em retinc, que faig

per aprendre la contenció dels clàssics,

car no s’adiu -diuen- al seny

el verb desmesurat.

Idò faré fora l’èpica,

ignoraré que em veig com un soldat,

diré

“Au! Descanseu una mica”

quan apareguin, voleiant rere les lletres,

penons i estendards.

Ja no hi haurà batalles;

les nostres passejades esdevindran

el que són:

caminades

a pas d’enamorats.

No hi haurà lirisme;

ja era ben escàs:

besada, certesa, conèixer…

quatre o cinc paraules,

obvietats.

Però…

És que tenen teranyines els mots?

Si diem “Casalot en runes”, les esquerdes

no poblen els sons

ans les parets.

¿No podré escriure “Era fondària palpable

el plaer”,

si ho era?

¿Com diría, llavors,

els teus pits omplint-se de besos?

Amb carícies -ho sé-,

però hi ha el mar…

Pobres per cantar-te

-ja ho veus-,

inclín a dintre teu,

mes armes de poeta.

Escriu el teu comentari