Illanvers »  Tots els blocs

Visió

Tria el cos de la lletra:

a a

Des d’on som, a la solana, hom pot veure,
a plaer, els confins d’aquest petit món.
Al lluny, l’obaga, i, més devora, la plana,
on, dibuixant carrers costeruts,
s’hi amunteguen, sobre sengles turons,
dos poblets arrapats als seus campanars,
encimbellats i muts.

Des del turó més llunyà,
fent ziga-zagues de vertigen,
un camí s’enfila per pendissos i cingleres
fins a la carena, fins a l’alzinar
clapat de roures gegantins.
Allà —record del que fou masia alterosa—,
unes cases fa temps abandonades.

Al davant, els pins esclarissats
recuperen, a poc a poc, per al bosc,
l’ample espai que la gent de fa segles artigà
per rebre el sol cada matí,
i poder menjar,
i sobreviure.

Vora la font petita, la noguera,
cansada ja de donar inútils bressols
per a les criatures que morien
de qualsevol cosa. La porta, esbotzada,
demostra que, en aquell casalot,
ja no hi queda res de valor.

Vella masia desfeta,
amb la seva gent ja enterrada.
Vella masia: llum, dolor… silenci.

Escriu el teu comentari