Illanvers »  Tots els blocs

Goig d’hivern

Tria el cos de la lletra:

a a

M’agrada caminar dins els camins
que estan mig amagats per entre roques
quan una pluja fina i persistent
entela, allà lluny, totes les coses.
M’agraden els capvespres de l’hivern
quan cauen, de les teules, fredes gotes;
i quan s’amaga el camp, porugament,
embolicat amb tènue i grisa boira.
Quin goig veure com l’aigua regalima
per les parets de les tanques!

I sona
el torrent, dintre el barranc, tot verd,
amb la música eterna de les gotes!
M’agrada veure com el vent pentina
els ullastres del coster, allà enfora
i sentir el seu gemec congoixós
quan xiula en la nit, davall la porta…
Quin goig, sentir dins casa els elements
quan bateguen, enfellonits, defora
i la pluja repica les teulades
insistentment, durant hores i hores…
Són tan incerts, quan plou, tots els records!
Està tan adormida la memòria!
Ens distreu tant la pluja, que el dolor
és més suau, embolicat amb boira!
M’agrada per açò, anar pels camins
que estan mig amagats entre les roques
quan una pluja fina i persistent
entela, allà lluny, totes les coses.