Illanvers »  Tots els blocs

Cantiga

Tria el cos de la lletra:

a a

La llengua és el vehicle de l’esperit.
JF Mira

Com el cérvol a l’estany
beuré fins assaciar-me
de la font del lloc vedat
l’aroma més agradable.
El llavi cercant el llavi,
la llengua, enjogassada.

Beuré fins a assaciar-me
com el cérvol a l’estany
de la font del lloc vedat
l’aroma d’una mar clara.
El llavi cercant el llavi,
la llengua, enjogassada.

De la font del lloc vedat
l’aroma més agradable
fa vessar un dolç regalim
que s’escola per les galtes.
El llavi cercant el llavi,
la llengua, enjogassada.

De la font del lloc vedat
l’aroma d’una mar clara
fa vessar un dolç regalim
que m’humiteja la cara.
El llavi cercant el llavi,
la llengua, enjogassada.

Fa vessar un dolç regalim
que s’escola per les galtes
quan els gemecs de l’amiga
n’anuncien l’arribada.
El llavi cercant el llavi,
la llengua, enjogassada.

Fa vessar un dolç regalim
que m’humiteja la cara
quan els gemecs de l’amiga
saluden un nou orgasme.
El llavi cercant el llavi,
la llengua, enjogassada.

2 comentaris

  1. 1

    Eduard Marco i Escamilla

    Recorde Canyardet, un dia d’estiu de ja no sé quin any. Un home gran, fort, bru, el cabell curt i amb ulleres. Crec que esperava un fill o una filla, no ho sé.
    Mentre esperàvem que passara el que havia de passar, ens beguèrem tres cervesses amb la Maite, la meua companya, parlàrem de bàsquet, de poesia i de Villalonga, de Bearn, potser.

    Després, tot es va acabar i cadascú va tornar a la terra infèrtil que el va concenbre. Així és la vida de meravellosa!

    Però he descobert aquest rastre i aprofite per saludar-lo a pesar que l’últim post ja és de fa uns mesos. Potser aquest missatge oceànic mai no arribe a la riba.

    Com tots els missatges, aquest també en té l’esperança.

    Salut!


  2. 2

    Ita

    ¡Com m’agrada!


Escriu el teu comentari