Illanvers »  Tots els blocs

Dualitat del llenguatge

Tria el cos de la lletra:

a a

Quan marxares deixant oberta l’aixeta de la dutxa,
vaig aturar-me per repassar mentalment
la labor inexorable del temps.
Provava d’endevinar les raons que desgastaren
els acords d’aquella coneguda embriaguesa estimulant.
Guaitava el conegut panorama de la badia,
els llibres que mai no llegirem,
ajaçats als prestatges,
            ja sense veu,
irremeiablement desafinats.
Hi ha encara les cortines per matisar la llum.
Les mateixes horabaixes lentes anunciant
futurs somriures extàtics.
Potser la poesia fora una excusa,
una especial voluptuositat desconcertant,
simple idea forassenyada inventada per abraçar-nos,
fràgil teranyina on bastir jocs de fondàries impossibles.
He comprovat que no hi ha pols damunt la taula,
que el cendrer està net
i les rajoles resplendeixen,
talment com volies.
Miro el munt de fulls en blanc,
la màquina d’escriure aturada.
Repasso,
      amb una mirada tranquil·la
la dualitat del teu llenguatge,
els quadres que ens encerclaren,
les fotografies de tants viatges,
tot el silenci que em protegeix
de la febril solitud ciutadana.

Escriu el teu comentari