Illanvers »  Tots els blocs

Cançó per ser dita amb veu de saxo

Tria el cos de la lletra:

a a

Aquesta soledat ja no respon
al fat feixuc que aixeca cantonades
de desànim. Aquesta soledat
prové de l’aire humit i del salobre
que encrostona la pell a bafarades
com el silenci lent vingut del mar,
com el silenci lent que escup un trànsit
de paraules vestides de sentències.
Aquesta soledat traspassa l’ombra
del vigilant hieràtic i s’infiltra
com un humor frenètic cap a l’àmbit
del desig contingut i la paraula.
Com una nit reblerta de desfetes
ens omple el cos d’una tristesa lenta,
d’una tristesa xopa de desitjos,
de records escampats per la vorera
que ens arriben llunyans com si fos l’eco
melangiós i persistent d’un saxo
en els carrers deserts de la memòria.
És el temps que s’apressa, aquesta onada
que avança violent i sense obstacles,
aquest polsim d’escumes escampades
al llarg del seu trajecte incontrolable.
És el dolor dels dies que s’amaguen,
és el gemec del vent entre les hores,
és aquell riu carregat de residus,
són les despulles de la pell despresa
en violents revolts i cantonades.
És soledat del temps, és el silenci
de tot allò que es perd, del que perdura
com un eco llunyà dins la memòria.

1 comentari

  1. 1

    Blanca

    Pere…com sempre, un plaer llegir-te…

    Dius tan bé el que em passa per dins ara!! Ja ho diuen, que els poetes “vaticinen”…

    Ens vorem dalt sant Pere Nou!! Besades…

    Blanca


Escriu el teu comentari