Illanvers »  Tots els blocs

Insomni

Tria el cos de la lletra:

a a

De tots aquells misteris que estimàrem
quan l’amistat inundava les hores
ben redossats als cafès entranyables
—aquells matins feixucs que oblidàvem les classes—,
o als noctàmbuls licors que embellien vetllades,
o vora el mar a una cala perfecta
en desig vergonyós de saber-nos els cossos,
o en el nèctar primer dels llavis que estimàrem,
o en la conversa lenta que sincerava el beure,
de tots aquells misteris, una cendra difosa
em penetrava anit per tots els porus,
m’encenia la set i em rebolcava el ventre.
Em prenien de nou els ecos de les fires
i les rialles fresques de les noies
—ales de vianant, plors de sirenes—
quan podíem gosar la llibertat del gest
i viure l’aventura de bells ícars,
quan tot just començàvem a desprendre,
amagats de la por, el blanc encís,
les gotes primerenques de la vida.
Anit he perdut el meu son,
he viscut la suor d’aquelles hores
quan recorríem l’illa per descobrir l’essència
del viure illenc i la natura,
a l’escalf pur i amable de foguerons encesos a l’arena,
a les platges ofertes com el cos perfumat d’una verge,
profanades avui, desfetes de brutícia…
I de sobte la nit
m’ha encomanat el fred i el pensament
ha sabut també el fred,
i he pensat el record com un gran buit,
i he vist l’ocre pendent de la caiguda
cap el fons tardoral de la memòria,
l’àmbit difós del fred mateix
que avui traspua tota l’illa.

Escriu el teu comentari