Illanvers »  Tots els blocs

Perpinyà

Tria el cos de la lletra:

a a

Carrer Petit de la Moneda amunt
m’endins per la ciutat desconeguda,
en el breu aire del capvespre, mentre
s’enfila estret i em banya el temps històric.
Percep, així, els aiguats que no han pogut
endur-se l’hàlit vell d’uns mots que avui
ressonen com un eco de memòries
prop del centre del món.

Et dius, plena d’orgull, “la catalana”
i embanderes carrers amb la senyera
mentre em parles, però, la llengua estranya
dels teus vesins del nord que et vampiritzen.
Em torba un cert delit mentre passeig,
vianant solitari, els pensaments
de tot allò que som i que sentim
malgrat tot el teixit de les fronteres
que ens clivellen de sang el territori.

Vora el contorn feixuc del mur que encercla
l’antic palau dels reis com una nau,
desprevingut, m’envest un deix amarg
i el nom dels trobadors, en el carrer,
em parla de cançons i de guerrers
que avancen – Via fora! – coratjosos.

En el miratge lent que em desdibuixa
com la calitja humida del matí
acubat de perfils indefinits,
em sent el pes persistent de l’herència
que tantes mans voldrien en espoli.
I quan torn, perquè em dol la coltellada
que em trobava indefens, encara sé,
malgrat el vent advers i les tempestes,
que mentre algú em contesti amb un “Bon dia!”,
on sigui que l’atzar m’hagi portat,
em saluda el país i sóc a casa.

Pere Gomila

2 comentaris

  1. 1

    Isma

    Enhorabona pel magnífic poema, Pere! Quins records més bons i, per desgràcia, quanta veritat punyent hi ha en els seus versos.


  2. 2

    Pere Gomila

    Gràcies Isma. Tenia els meus dubtes perquè el poema també conté molta veritat personal, però finalment m’he decidit a treure’l, a part de les lectures. Uns records magnífics, d’aquells que conserves sempre.


Escriu el teu comentari