Vas ser petit, i encara ara recordes el cotó primigeni que t’acollia.
Vas ser jove i va resultar res: dolor i plaer, saber-te viu tan sols.
Vas madurar i tot fou viure en una pau estranya:
tornar vell lentament.
Sempre hi havia el futur però et caducaven els dies.
Tot era futur i tot era res.