Nau ancorada en mar de terra plana,
navega sobre els segles, sota el vent;
tant és si fa mestral com tramuntana:
ella acarona el rumb devers ponent.
Nau sense pal ni vela de messana,
ben nua i capgirada eternament;
sense timó ni quilla, el buc silent
ens parla, enmig d’un clos, amb veu llunyana.
No atura el seu viatge a l’infinit
portant uns esperits a l’Esperit
i fent pel cel la ruta inconeguda.
Però en la quietud que tanca al fons,
hi volen, invisibles, els tudons,
que ens diuen tot l’ignot amb l’ala muda.
