Illanvers »  Tots els blocs

És, com una bassa, el poema

Tria el cos de la lletra:

a a

I

Mires la tanca
           i aquell pi ver
           tort i que es vincla;
mires l’ocell que s’hi posà
           i que s’engronxa
           de cara al vent;
mires que és alta,
           de pedregam,
           tant com frontera,
           com un mur blanc,
           la paret seca;
aquells matolls, com el teu cor,
           ara, tu mires,
           i en saps la set;
i, ara, tu veus la teranyina
           com fila i cus
           el seu domini,
           la teva por;
mires la terra, tan oblidada,
           on cada esqueix
           i cada escletxa
           és un crit mut
           i amarga espera.
Mires, fora teu, el carrer
           que bull de cotxes
           i estranya gent
           i de façanes,
           tan canviants.

II
 
Però, quan mires i tu hi veus,
al cor de tot, la bassa humida,
tan immutable, on hi roman
i s’aigualeix la teva pensa,
llavors tu saps d’aquell desig
de quietud i perdurable;
llavors t’hi veus emmirallat,
en un espai on es deturen,
ja per sempre, els records i el temps
i aquest plugim de sobreviure.
Llavors entens i dius aquell
íntim secret, guardó de vidre,
d’una mirada i d’un gest teu
i una besada, i s’eternitzen.
Una caverna hi ha d’amor,
hi ha un estany, on es fon l’ànima;
hi ha de símbols i d’instants
i on tu t’hi veus…, hi ha una bassa.

Escriu el teu comentari