Illanvers »  Tots els blocs

A Taliarc

Tria el cos de la lletra:

a a

Ja veus com el Soracte, dret, blanqueja
de l’alta neu, i els boscos no en suporten
el pes, mentre eriçats de la glaçada,
els rius s’empereseixen.

Dissol el fred, nodrint la llar encesa
amb renovada llenya i, més benigne,
aboca, Taliarc, el vi més ranci
de les sabines àmfores.

Deixa la resta als déus: quan ells arronsen
els vents que en abrivades ones lluiten,
el xiprer no es belluga ni tremola
del freixe el vell ramatge.

Saber no vulguis quin demà t’espera.
I cada dia que la sort t’atorgui
pren-lo per guany. Del dolç amor recorda’t,
minyó, i de les ballades.

Mentre no ve, tardana, la canície,
als anys florits, és ara, a l’hora justa,
temps de palestra i jocs i de xerrades,
tot baixet, quan vespreja.

Ara, de lluny, el riure d’una noia,
en traeix el racó que l’amagava.
I sense pena li prendràs dels braços
o del dit la penyora.
_____

Traducció d’Horaci (Odes I, 9)

Escriu el teu comentari