Illanvers »  Tots els blocs

Emmanuel

Tria el cos de la lletra:

a a

Vós heu parlat amb veus entenedores.
Éreu, en la delícia primera
de l’Edèn una veu només, amiga
veu sense rostre. Un remoreig de fulles,
cap a l’hora foscant donava indici
de l’invisible pas de Déu. Darrere
l’alt vel de la claror, gosava, a estones,
Adam sorprendre el divinal somriure.
I, abrigat cada vespre sota l’ample
mantell afeixugat d’estels, a voltes,
assaboria l’afalac benigne
de Déu, el llarg repòs de sa mirada.

I ara, la raça prevaricadora
veurà Déu com es veu l’amic o l’hoste.
Seuran a taula amb ell i la conversa
compartiran i, ensems, el pa i, en llarga
companyia i amb petja igual, la ruta
seguiran, malsegura i fatigosa.

Coneixedor del plor, de la gaubança
coneixedor i entès en dures lluites,
l’Eternal en el temps i l’Invisible,
d’ençà que als ulls humans es manifesti,
ja no serà més un estrany. En cada
bressol humà l’estel ardent fulguri
del naixement de Déu. En cada rostre
moribund, el record de l’agonia
de Déu, la mort, de pas callat, corprengui.

_____

Del llibre Finestra dels dies

Escriu el teu comentari