Era una font sense llim,
era un font d’aigua pura.
Ni la cabreta del cim
que l’herba tendra pastura,
ni el pastor, ni el seu ramat,
ni l’au del cel no hi bevia,
ni el vell ramatge esqueixat
son cristall enterbolia.
Al cantar de sa veu dolça,
creixia la verda molsa.
Un bosc li dava ombradís.
I, en ombrívola verdesca,
era sa veu clara i fresca,
i el seu broll, un dolç somrís.
______
Del llibre Serenor
(*) Els primers versos són una traducció del mite
de Narcís, de les Metamorfosis d’Ovidi.
