Illanvers »  Tots els blocs

A Leucònoe

Tria el cos de la lletra:

a a

No preguntessis pas —no és bo saber-ho— quina
fi a tu i a mi, Leucònoe, ens tenen destinada
els déus, ni escrutis mai els nombres babilonis.
Com és millor sofrir tot allò que esdevingui!
Tant si et queden nombrosos hiverns, com si és el d’ara,
mentre la mar Tirrena escomet, furiosa,
els esculls, el darrer que Júpiter t’atorga,
tingues seny, filtra el vi. I de tan curta vida,
duradores gaubances no n’esperis. Les hores,
envejoses, ens fugen, tot parlant. Cull el dia
d’avui, i del demà no te’n refiïs gaire.

_____

Traducció d’Horaci (Odes I, 11)