Com l’heura abraça el mur, enamorada,
com alegra una font l’ombriu verger,
com la fecunda parra és marinada
a l’om i la rosella al blat lleuger,
com enjoia un estel la matinada,
com fresques roses en gentil pitxer,
com en l’or d’un anell, gemma preuada,
uneix amor dos cors que es volen bé.
Que la llar nova, ja per ells bastida,
d’enveges i dissorts mai no escomesa,
gaudeixi d’abundor, de pau complida.
Que llur amor Venus, rient, aprovi.
Que ella l’estimi, encara, en sa vellesa
i, quan vella serà, que ell no la hi trobi.
_____
Del llibre Finestra dels dies
