Illanvers »  Tots els blocs

El presoner de La Mola

Tria el cos de la lletra:

a a

S’esvaeix la nit. Per l’est
apunten llànties de l’alba,
tènue llum entra a la cel·la
anunciant la matinada.

El captiu, oberts els ulls
tota una nit muda i llarga,
ha contat del sentinella
una a una ses petjades…

El silenci de la cel·la,
freda, erma, impenetrable,
ha estat el company nocturn
del pres d’ànima apagada.

Quin espant, escoltar els trets
que s’han sentit a trenc d’alba!
El desvetllat esperit
del presoner, a la llum pàl·lida

del nou dia, ha omplert els ulls
d’ unes silencioses llàgrimes.
Pensa quin serà el captiu
que ha entrat a la nit més llarga.

El sol s’alça, lentament,
i dels murs, les ombres llargues
recorden les portes closes
del calabós, que l’espanten.

A fora, canten ocells,
vola una gavina blanca
i barques de pescadors
solquen les tranquil·les aigües

com càntics de llibertat
rimant joioses tonades
sobre el penal de La Mola
com un alè d’esperança.

Pensa el captiu que, allà lluny,
hi ha una casa a la muntanya
on broten, en primavera,
flors tendres i perfumades

i un infantet, rialler,
i una mare atribolada
que al seu record, els seus ulls
s’omplen d’afligides llàgrimes.

1 comentari

  1. 1

    Miguel Angel Basanta

    Me ha gustado “El prisionero de la Mola”…gracias por sembrar poesía. En los próximos meses vuelvo a Mahón tras 33 años de mi salida como comandante del penal de la Mola a escribir un guión sobre aquella gente que nos enviaban allí…un saludo


Escriu el teu comentari