Illanvers »  Tots els blocs

Pèrdues

Tria el cos de la lletra:

a a

Els mots onegen
sobre les aures
fresques d’octubre
melangiós.

La Vall roman
quieta, immòbil:
ritme d’oratge
clama tardor.

Les meues mans,
buides de tu,
de fina pell
freturen tactes.

Han emmudit
cants de cigales;
concerts d’estiu
de migdiada.

No escoltarem
ben cobejats
sota el tendal
sons de silenci.
Ja no canten
els grills cançons,
dansant les nits
entre l’arbreda.

Eol pentina
crineres verdes,
grana camins
d’ocre i polsim,
s’enduu l’estiu
ple d’esperances,
deixa el record
sense cap niu. …Però hi resten
entre el brancam
versos sincers,
somriures íntims,
plaers clamant
el teu retorn.

 …Hi manques tu
per recollir
la llavor, feta
fruit, dispersada
entre les branques.
 …

S’atansa l’aigua
sobre l’arena
com un llençol
de vils petjades.

La mar escup
l’escuma blanca
—efervescència
de les paraules—
bromera lèxica,
mots agitats
que s’allargassen
sobre les dunes
deshabitades.

Ja no gaudim,
la mar i jo,
lluent cossatge
amb suors de nacre.

Mediterrània
ens ho retorna:
fondes mirades,
crepuscles d’or
d’empentes blaves,
hores de tardes
de verbs perduts
sobre les aigües.
Tot s’hi concentra,
restant soliu,
com un poema
envers la platja.

Sols manques tu
per recollir
la llavor, feta
fruit, dispersada
entre les algues.

Escriu el teu comentari