Mortal horror al que con paso lento
los bueyes a su albergue reducía,
pisando la dudosa luz del día.
Don Luis de Góngora, Fábula de Polifemo y Galatea
Com s’esbrella el ventre
mentre la incertesa de la llum
s’obre pas entre la boirina.
Com s’esberla la carn
quan la incerta llum d’un gest
emboira tots aquells paratges.
Com s’esmussa l’esguard
quan la incertesa dels mots
ens socava el moll de l’ossa.
Com sagnen ventre, carn i esguard
mentre trepitgem la incerta llum dels dies.
