Illanvers »  Tots els blocs

Algunes variacions a dues veus

Tria el cos de la lletra:

a a

La pau és un gran eslògan,

Un gran pretext de Hollywood

A l’hora de crear vodevils nadalencs…

La pau és com l’amor:

Paraules tribals tan buides

Que valen tant com paper moneda

En temps de crisi…

La pau és ja una etiqueta,

Que remou butxaques

En nom del Bé,

En nom de la consciència…

Però la pau esdevé,

Cada dos per tres,

Al nostre barri, arran de casa nostra…

La pau és un esdeveniment,

Minúscul, intens, etern i inesborrable,

Que neix i mor al llindar d’un instant…

La pau és mirar-se al mirall

Amb coratge, calma i tendresa.

La pau és amorosament

Lluitar per mantenir la llar de casa.

La pau és no avergonyir-se

De cantar al carrer

Ni de dir “bon dia”

Cada cop que entrem a una botiga.

La pau és anar fent un camí

Que potser no és nou

Que acabarà un dia o altre,

Però que és el nostre.

La pau és aixecar-se

El coll de l’abric

I robar, abraçar amb les solapes,

Tota l’escalfor

D’una estança plena de vida.

La pau és vessar

Llàgrimes ulls avall

I beure-les com la sal de la vida

I mai

Com el fel del calvari.

La pau és

Abraçar la imatge de l’avi agonitzant,

Donar la mà a tot el que no vaig fer

I picar l’ullet a les càlides hores,

Llana i cotó,

Que vaig passar amb l’àvia.

1 comentari

  1. 1

    Damianet

    “La pau és un esdeveniment,

    Minúscul, intens, etern i inesborrable,

    Que neix i mor al llindar d’un instant…”

    Olé. Potser t’agrada la frase d’un amic que diu així:
    “Al final, solo queda para siempre
    lo que nos pasa mientras tanto”.
    Una abraçada!!!


Escriu el teu comentari