Illanvers »  Tots els blocs

Ennurats

Tria el cos de la lletra:

a a

Ennurar-se és estimar la silueta
d’una illa que s’albira a l’abisme
del temps.
En Nura crec, en Nura em miro,
de Nura sóc, ennurada estic…
Tal és el meu credo i la meva condemna,
el meu risc i el meu privilegi.
Tenc les espatlles a tall de turmell
sota el seu nom sonor i tel·lúric
que li posà un vigia fenici.
I ennurada prenc el vol
després d’espolsar-me la calç del marès
a les ales.
Ennurar-se és buscar sempre
la mar rera cada balconada;
la sal rera cada paraula.
Veig el món en “nurada”
com el podria veure en blanc i negre:
els meus negatius estan en tots els tons del blau.
El blanc enyor de les gavines
i de l’escuma de les ones que esbufeguen Favàritx
empeny les campanes en el seu plany,
dintre meu.
Ennurar-se és esbroncar-se els ossos
a cada tramuntanada i omplir-se de pols
la carn.
Hi ha tanta sal al cos
que rius de clorurs em tenen les vèrtebres
perdudes entre aliatges lúgubres de coure.
Sóc i seré el jou del que tenc i el que voldria.
Però allà on el cavall salvatge renilla
hi romandrà el meu darrer raig de llum.
Ennurar-se, enyorar-se, amarar-se
de tant de blau com hi pot caber
a dins l’ésser, tan petit, tan petit.
Ennurar-se és, en definitiva,
enyorar-se de les marges que ens fan saber mortals,
malgrat l’eternitat de la mar.
Ennurar-se és somniar-se en un llarg instant
fora del temps, lluny dels homes, i no despertar-se,
no despertar-se mai…

1 comentari

  1. 1

    Sandra Petrus Reurer

    14/07/2007

    Sa primera vegada que vaig llegir aquest poema va ser, precisament, a sa revista Útil, i, em va agradar tant que el vaig enganxar a s’agenda de s’institut. Ara, quan l’he rellegit, me n’he adonat que aquest encara no havia perdut es seu efecte.
    Em sembla que sa combinació de mots que empres reflecteix molt bé tot allò que suposa ésser d’una illa com Menorca. Felicitats de nou!!


Escriu el teu comentari