Illanvers »  Tots els blocs

Haikús de noces

Tria el cos de la lletra:

a a

Sota el pai-pai de la lluna,
amor meu,
ens resguardem de l’oratge;
ventall de neu,
ens salvem de l’esclavatge
encadenats per la Fortuna.
M’ha deixat la lluna la pruna
un pinzell de contraban
(noto el teu peu…)
Sota el teu esguard
la tempesta resta en calma
davant meu.
M’espera un full en blanc,
amor meu,
on pintar-te sota la lluna blanca.
Una figa netament seccionada,
(no em resta veu…),
el teu ganivet tacat de sang…
Quedaré èbria de vi blanc!
No tens preu:
et dec la joia en una alenada.
Et portaré la lluna
en un cabàs d’espart.
Vine. Seu.
Tenc sang de terra bruna.
Mira el cel:
no hi veuràs cap art.
Torna amb mi a la natura!
Amor meu,
al meu vestit blanc faré un brodat
d’una rosella vermella
i t’acaronaré els cabells de blat
sense veu
amb veu de neu
sota neu sense preu
amb el preu de la joia
per la joia de la lluna
sota la lluna de la memòria.
Teixiré una capa llarga
de tarongines i gessamí
(i seràs tot meu).
Et cenyiré al cap una corona
de clavellines i romaní…
El teu és meu
el meu és teu
tu, tot de neu,
entre els meus, els teus peus.
Tindrem un jardí
de flors mig obertes,
sense preu…
Sempre el més bell
és just abans de trencar-se:
a trenc de neu,
viuran sempre a l’inici del matí.
Puja al trineu!
És en el miratge
on hi ha el somni del nou i el vell…
Marxem a peu
a poc a poc, pell amb pell,
retornarem al ser salvatge
entre foc i neu.
I sota el pai-pai de la lluna,
amor meu,
ens resguardarem de l’oratge,
ventall de neu,
ens salvarem de l’esclavatge
encadenats a la fortuna
d’un anell
        (sense anyell)
d’una joia
        (sense memòria)
d’una veu
        (sense preu)
perquè el meu és teu
el teu és meu
floc de neu
neu en flama
floc de gel
aigua en calma…
Vestida de roselles
amb el meu pinzell a la mà,
amor meu:
pescaràs meravelles
d’entre els camps de blat,
sense veu,
seràs meu,
peu vora peu,
a trenc de neu.

Escriu el teu comentari