Illanvers »  Tots els blocs

Per als de Ca Bassot

Tria el cos de la lletra:

a a

S’alçà una lleu brisa
i el déu s’acomiadà
de totes les coses.
No corren temps propicis
per enlairar càntics
al sol o a la pluja…
I tots els vedells d’or
s’han convertit
en peces de bijuteria.
Saciats pel plaer immediat,
mirem sense veure
i sentim sense escoltar.
Els ocells ploren desolats
i el vent escombra
la solitud de la plana.
El déu s’acomiadà
de totes les coses.
I l’instant que, ara,
ens acull,
tan sols ens pot brindar
la fútil garantia
de la serenitat
en la lluita inconsolable
per fer les coses ben fetes.

1 comentari

  1. 1

    Pere

    Molt bon poema, Blanca. M’agrada l’expressió adolorida que reflecteix tan bé l’ambient d’aquesta època que ens ha tocat de viure i aquest final on la lluita perdura, malgrat tot. M’alegra molt veure que escrius. Salut i bona escriptura!


Escriu el teu comentari