Illanvers »  Tots els blocs

Trist rondinar

Tria el cos de la lletra:

a a

Passejant pel Raval els aparadors
em retornen les tristes clàusules
de tots els dilluns que hi caben en mi.
La calitja em deixa
el ventre moll, tou,
com la paraula em desfà
els embulls de les branques de les alzines
que besen la terra humida
i no veuen mai el sol.
El meu cor es prepara
per abocar-se a la tempesta.
Veig com la pell frena
el parrupeig de coloms que retrona
al centre mateix de l’infern.
Una corretja de cuir m’orna
fermament les ales polsegoses.
Els meus ulls, massa civilitzats,
no reparen en l’extraordinària presència
d’engrunes de llum a cada bocí de rajola.
Se’m revelen coses meravelloses
que la meva lucidesa no em deixa veure.
Uns pakistanesos em despullen amb ulls de gat en zel.
Ha passat tan poc temps des que els seus avis
m’haurien canviat per unes quantes bèsties!
I tanmateix el blanc tan blanc que envolta
el negre tan negre dels seus ulls em porta al cap
aquell renec que escoltava jo
quan apropava l’orella
al sòl humit, olorós a matriu, de l’illa.
Passejo pel Raval i no penso.
O ho intento:
les tristes clàusules del dilluns em disparen
dards a la meva malenconia.
Quan lluirà un altre cop aquell sol blanc
i marxarà el neó dels núvols?

Escriu el teu comentari