Illanvers »  Tots els blocs

L’àngel Eduard

Tria el cos de la lletra:

a a

Nova hipòtesi de l’àngel Eduard

Diria que els àngels quan se’n van, queden,
com queda la cara colrada d’un dia a ple sol.

Teníem fins ara els àngels de les àvies
que ens deien: “un perhom que et salvaguarda”.
Però l’àngel com tot també es modernitza
i ja no va amb vel de seda com la novia.

Els àngels de veritat, els nostres, els d’ara,
tenen una altra fesomia i van amb avarques
i camiseta i la porten suada com els bergants.

Els àngels de ver no són idò els pintats color de rosa
ni volten per l’espai immaculat de la volta celeste;
ans al contrari: tresquen pel món i fan cada Sant Joan
tot es caragol del Born i els tres de Santa Clara;
i es casen i tenen fills i col•leccionen com un tresor molts amics.

Què hi anàvem d’enganats amb els àngels d’ahir,
que tenien el somriure banaula d’innocència pueril.
Els àngels més moderns tenen la riallada esclatada,
sonora i ampla, contagiosa com la veritat,
i en lloc d’ales de ploma blanca tenen uns peuassos de gegant.

Els àngels de veritat són bregats en mil batalles,
practiquen sobretot el do de la paraula
i són experts – com diuen ara- a establir ponts de diàleg.

Solen tenir, d’altra banda, una tèquina a la platja.

Els àngels de veritat quan se’n van, donen ales.

Francesc Florit Nin

Escriu el teu comentari