Tot just avui
que et serva el temps
de l’illa en calma,
tot just amb tu
creix el retruc
d’aquest paisatge.
L’aigua insisteix
i fa cocoons
dels teus bagatges,
pels horitzons
hi perds els vents,
en la mirada.
Pels horitzons
hi perds els vents,
en la mirada.
Enllà de tu,
endins d’aquí
s’encén l’albada.
La vida et vol
al seu mirall
d’ales i àncores.
Dels molts que ets
tornen uns quants,
amb tot l’amor,
interrogant-te.
