Abans del VERB, tot
(les foteses indefugibles):
el mot que ha caigut al pou
-sortirà quan vulgui-
el tacte carnós dels llavis
o un turista despistat
pel carril contrari.
La darrera borratxera
amb els acords elegíacs
d’ un disc de Tom Waits
martellejant el cervell,
cent nits d’estiu acubades,
suant regalims
empapant-te de silencis,
llegint com si en tot açò
t’hi juguessis la vida…
I a la fi i per fi,
en un acte total de supèrbia
o de llàstima envers un mateix,
creure`t capaç d’aturar
per un moment
la roda del món,
per agombolar
un caramull de versos
per fixar el moment
i esdevenir-lo infinit.
