Sona el flabiol i el cavaller
amb son cavall corre al galop,
s’obre camí dins la munió,
l’asta a la mà, pensant només
en l’ensortilla que ha d’encarar.
Per un moment s’atura el món
i el bon pagès, noble de cor,
bruna la pell d’hores de sol,
amb gest precís pot enfilar
la seva llança dins de l’anell.
I d’aquest coit brolla el plaer,
neix la catarsi dels jocs des Pla:
bota tothom, tot embogeix
mentre el genet, ben ufanós,
llença l’anella entre la gent.
[Poema publicat a la revista Sant Joan 2007, editada per Editorial Menorca. La fotografia, pertanyent a l’arxiu del diari Menorca, acompanyava el text]
