L?aigua ha esborrat les paraules,
el meu nom, els meus vincles,
i les fulles, al jardí,
suren com illes condemnades.
No vaig donar la meva paraula,
i aquí estic, i aquí escric,
i sec en aquesta nit
de ploure i tramuntana.
En algun moment el mot, la promesa,
ressorgirà de la meva boca
i del meu tacte,
i el cel, subtil, tornarà a obrir-se.
D?entre la runa
brollarà el meu alè serè,
i sé que res no es perdrà,
res, si és essencial.
