La nit tremola.
Tremolen també els dies.
Som com l?hivern.
Ulls cap al sud
d?ullastres esculpits.
Som com el vent.
Un mirall blau
en calma suïcida.
Som presoners.
Port oriental.
Cavalquen les onades.
Som emigrants.
Dura i salada.
Mil·lenis a les roques.
Som com la terra.
La tramuntana,
les fiblades del nord.
Som, resistim.
Rosada als ossos,
quan l?estiu fuig de l?illa
som invisibles.
Miguel
Que bien tener tu poesia en la red! No se como he llegado hasta aquí pero el caso es que te encontré!
Saludos!
Wasabi
Des de la primera vegada que vas publicar a Entre línies, revista de l’institut, que tenia ganes de tornar a llegir coses teves… és estupend! i vaig perdre’m el recital de l’Ateneu de Barcelona… iai!