El cel s?estremia de blau
tallat en dos
pel trau quirúrgic
del rastre d?un avió.
Tot tornava a començar
amb un terrible silenci
de crits aïllats
i esperances genuïnes.
Enmig dels fems i del caos
es tenien els uns als altres
malgrat les ciutats hostils.
La terra era seva, de bell nou,
com nous eren aquests éssers,
coratjosos rapsodes essencials.
