Llegir Atxaga davall l’ombra plena d’un pi
assaborint un cafè amb gel
tot contemplant com ella, esplèndida,
jeu sobre la tovallola envejada
i aixeca el cap i em demana que si vaig amb ella a nedar.
Quina actitud se’m pot demanar que adopti?
A la mar, el sol ja feble.
Em besa i riu.
