Jo també pens si no caldria mastegar el vas amb fúria
perquè almenys algun cop sagnassin les paraules.
Però res no sagna
i tot s’inunda de fatalitat bèl·lica:
ens dignam a contemplar-ho
des de la butaca de la rutina
perquè ens astoram davant
tanta puta barbàrie humana.
Infants recorreran les avingudes de la guerra infants
que els vents d’arreu purificaran arreu
d’aire tòxic quan a les escoles escoles
s’esfondri, silenciosament, la pitjor part silenci
de la memòria. memòria
Els infants d’arreu aprendran a les escoles de la memòria què és el silenci.
_____________________
Nota: la part en cursiva i el darrer vers es canta a cors, amb música de La mort i la donzella.
