A la meva mare, que seu en una cadira de rodes.
Avui enfronto la lacerada carn,
per l?estigma del temps treballada;
les cuixes esmerlides i el camp,
el camp de batalla del desig
que em va engendrar; alegre forat
que va ser penetrat amb passió o
costum i sembrat per ser finestra per
on vaig treure el cap… Ocells de fum,
angosta flama, peripècia vital: tres,
dos, una, tan llarga i tan… tan curta.
Avui les teves cames mortes i jo,
carn de la teva carn.
producte de la cerimònia
de la carn.
Jo, amb una esponja netejo, amb crema suavitzo,
i amb aromes florals aclareixo… el pas del temps.
