Partint de la llengua que està clavada
amb una xinxeta,
es dibuixa un fragment de Pollock
a la paret emblancada.
Encara es mou.
Vermella cua de sargantana.
Paraules sense so,
batent l?aire viciat
que en nits de soledat viu ofegada.
La closca d?ou.
La calavera, cofre sense joies,
forat i claveguera
del cervell arrebossat,
taüt que és d?enquistades idees.
El món és tou.
Habitacle de parets encoixinades,
sanatori i tanatori,
sala d?autòpsies,
caramull de carnositat recauxutada.
Carn picada
Capolada
Copulada
Carnifixió
Crucifixió
Ficció
Cerimònia del silenci i de la sang
i la pena repicant a la finestra.
Xec Florit
He llegit els teus poemes. encara ho ha havia fet, tot i que alguns te’ls havia sentit recitar. Son frescos com una sardina.