Illanvers »  Tots els blocs

Cala Viola

Tria el cos de la lletra:

a a

Ara que ja és tard i estic èbria de versos aliens
puc tornar a fer poemes. És dissabte i sóc a la platja
de Cala Viola, cremant-me la pell amb calmes, silencis.
Emergents, dos glops d’aigua salada em pugen al cervell:
record tant que no sóc capaç de comprendre un futur
sense ahir. Arrelats a la mort i a l’enyor, els meus peus
fan camí per la vida, llegint Mestres que, plens potser
de pols, encara respiren. Mir als ulls les persones:
no estem sols. Mir els ulls del meu rostre i no veig sinó
allò que implacablement estim amb continuïtat.
Escric a l’arena el meu nom: vull que quedi constància
que he existit. Les onades m’esborren, però encara
tinc el paper, els poemes que, a poc a poc, vaig parint
amb goig i molta cura. Tinc una família que creix
amb força i un petit grapat d’anys a les mans. Encara
crec vehement en la poesia, en el mot, en l’amor.

Escriu el teu comentari