Illanvers »  Tots els blocs

Cant a l’escriptura

Tria el cos de la lletra:

a a

Surt defora encisada
per aromes, escut
d’un ahir que es cremava:
no és poc el que hem viscut.
Cada vora trobada,
cada racó perdut,
cada idea robada,
cada camí menut.

Blaus vivències remotes,
varen omplir el present,
escampant-ne les gotes
impetuosament.
Deies: “posa’t les bótes:
és el començament”.
Em dic: “mira aquí sota,
hem de gaudir el moment”.

Quan neix la tendresa,
perden llum alguns rocs,
retrobant la saviesa,
fent decréixer ja els solcs.
No oblidis la bellesa,
mira com brilla el Sol,
somriures de franquesa,
no arroseguis el dol.

Si les arrels dormides
volen ferir-te el cap,
no diguis més mentides,
de veritat no n’hi ha cap;
si no trobes sortides,
si solució no hi cap,
mira les altres vides,
tota agulla té un cap.

No romandré  astorada
davant de tant despit,
confondrà l’alenada
com violent cop al pit.
Història inacabada
contemplo sobre el llit,
per sempre sentenciada
a aquest llenguatge escrit.

Escriu el teu comentari