Illanvers »  Tots els blocs

Gola de cendres

Tria el cos de la lletra:

a a

La taula és plena d’objectes i la llum cada
cop més escassa. Ara evoc, amb la gola
habitada de cendres, petjades d’oblit.
La sort, o potser la dissort, m’han fet ser dona
i aquests anys inassolibles m’han eixugat:
no em queda despit, ni sang, ni plany; he fugit
dels límits i el grotesc pensament de morir
m’emboira el cervell de signes rars. Al bell mig
del món se situa l’estany: no malmetré
aquest paisatge, car la nosa és lleugera
quan prové del teu so: si estic amb tu mastego
melodies. Em mires mentre la remor
dels ullastres cruix, esplendent, al meu costat.
Esquiva, vull fugir dels teus ulls i no puc.
La cremor del teu cos m’engata i, enfollits,
obstinats, els meus dits destralegen el temps.
Per què et dec estimar? La meva boca és terra
i la teva és aigua: els nostres besos tenen
gust de Natura. Una altra jo demana
tocar el cel, besar molsa i soroll d’ocells.
Ara estimo fidel aquest petit indret.

Escriu el teu comentari