és possible que ens erréssim somiant en profecies i endevins
inexistents passions
càntics en perpetu moviment
la ciència o l’amor com a fórmules màgiques
que ens ajudarien a canviar l’eterna trajectòria dels astres
és possible que només haguem bastit piràmides de pols
llunyanes impressions obscurament captades a les palpentes
senzilles evidències de caràcter transitori
perifèries inútils
repetides hipòtesis
la boirosa escletxa d’un esvaït heroisme
és possible que l’única veritat definitiva
sigui aquesta lluna nova amb sa quieta bellesa
les concretes cançons de les al·lotes que regressen de la feina
és possible que haguem perdut les millors apetències
rere fets que mai s’esdevingueren
meandres sinuosos dins la fosca
terribles sortilegis capaços
d’afaiçonar tota l’argila de la terra
és possible que l’única certitud
sigui ara el pes de la teva boca en la meva.
Tria el cos de la lletra:
a a