Les paraules no són res més
que un somni al qual em dirigeixo.
Amb les ànsies de seguir escrivint
bec exageradament dels llibres
empaperats amb sedes blanques,
caducs o literaris, tan se val.
Emprenc un nou camí ralentit
d’innocències menys exagerades
amb el pas del temps. Sí.
Ric i torno a riure de les paraules d’ahir.
Imagino que demà les podré modificar.
