No basta amb ser jove:
és necessari aprofitar-ho.
L’idil·li del més ric, el passat del més pobre.
És el temps en què visc,
en què la pressa entrebanca
els somnis i desigs.
Joventut màgica que es desfà
massa de pressa. I a cop d’ull,
miro enrere: la meva ombra
persegueix els meus passos.
Ja s’ha passat aquella època,
és temps de saltar a l’altre part.
