Me’n adono,
Però segueixo trepitjant
El foc d’aquest camí
Que vaig fent.
Me’n adono dels cops
Que se’m marquen als peus
I a les cames:
Sempre tropisso.
Me’n adono,
Però pareix que em dóna igual
Aquest mal que se’m endinsa
De dalt a baix del cos.
Me’n adono
Que embruto el meu rostre sagnant,
I el netejo cada dos per tres.
Me’n adono que sempre
He aconseguit alçar-me,
Però tinc por
De quedar-me estesa sobre el foc.
