Illanvers »  Tots els blocs

Un poema: Punta Prima

Tria el cos de la lletra:

a a

Allà et vaig trobar
calmada i tranquil·la,
serena i divina
com un lleuger caminar.
A poc a poc
les meves petjades anaven
deixant un camí,
mentre tu, a poc a poc,
les anaves esborrant amb
les teves onades.
Vaig decidir endinsar-me.
Estaves freda!
I al principi em vaig aturar,
però després
vaig explorar-te,
vaig descobrir de nou
que eres preciosa.
M’agradava mirar
a l’est, a l’oest
al nord i al sud
i veure que mai no
acabaves, i així
sentint una llibertat
sense límits.
El teu color blauverdós
anava fent diferents tons
que es mesclaven amb
les onades, l’arena…
Quan et vaig conèixer
eres verge i bruna
però ara has canviat,
de sobte ja no ets
la que eres abans.
Ets diferent ja que
als teus voltants no hi ha
la tranquil·litat, la pau
i serenitat que
hi havia abans.
Igualment sempre
et duré dins,
potser has canviat,
no et dic que no,
però sempre recordaré
la teva olor, la teva arena,
les teves onades
aquella (teva) presència
d’abans.
I et duré dins
a la caixa dels records.