Jo no sé el caminant que amb mi camina,
que em percaça a l’aguait entre les ombres,
que m’empeny, obstinat, a tall del buit
de ser portes endins tot el que ignoro
de mi mateix i de l’urc que transmuta
aquest incendi mineral en cendres,
veu ofegada en indicible estança
on s’abandona tot.
En va he cercat
una resposta clara, o un breu indici
de l’ésser que sóc jo i que no voldria
i que m’escampa sal a les entranyes
i em torba la raó quan em doblega,
massa arrelat en terra de semença
per oblidar el voler que mai no cessa.
Tria el cos de la lletra:
a a