Ens hem deixat la pell a torrenteres
de cansaments i afanys, boires polsoses
sobre els camins volguts i les dreceres
d’avideses i joies ufanoses.
Miram sovint com tornen les difoses
imatges com paranys, velles fronteres
que mai no passarem, ara confoses
amb el neguit de totes les esperes.
I tanmateix temptam sobtats encara
aquell secret que ens empenyia, exactes,
i ens descobrim de tard en tard la cara
com inundada pels senyals intactes
d’alguna força vella que s’empara
en la profunda voluntat dels actes.
Isma
Enhorabona , Pere,
veig que el calaix és prou gros i està prou ple de bons poemes. És tot un plaer poder llegir-los.
Pere Gomila
Moltes gràcies, Isma, per les teves paraules. Crec que el calaix podria ser més gros, però estic treballant per corregir açò.
Clara
Directe al cor de la vida vivint-la!
Punyent! Lúcid! Tendre i bell!
Gràcies i des de Nepal: Namasté! tot creuant les mans i doblefant al cap.ACCIÓ de gràcies
Pere Gomila
Moltes gràcies, Clara! Tan lluny des del Nepal! Que vagi tot mol bé. Una forta abraçada. Namasté!