Acosta la boca al brollador:
que no t’importi
si només és silenci
allò que sent la teva oïda:
és música
també. Tracta un cop més
d’aixecar la mà fins l’alenada
de la primera estrella,
atenta la pupil·la
al so de cada síl·laba:
no tens altre país, no tens
altre cel.
Amb la boca, amb els ulls,
amb els dits,
malda a tocar la terra plena
del teu cor.
Altra vegada.
Eugénio de Andrade
(Traducció: Pere Gomila)
Ita Pons
Fantàstic poema
Molt bona s’iniciativa de la SER de recitar un poema a diari, n’he escoltat un del teu pare i un altre de teu,
Pere Gomila
Moltes gràcies, Ita. La poesia d’Eugénio de Andrade és profundament humana. En posaré algun més que tenc traduït.