No tenc costum d’estimar.
Estimar és un mal costum,
com el costum de torturar i de fer mal
que tenen els dèspotes i els tirans,
que envaeixen països
per democratitzar-los.
El costum d’estimar
fa malbé l’amor,
l’afebleix, el desgasta.
És com si aquell, en Guerra,
passàs el ribot damunt de l’Estatut.
Cal fer l’amor al marge
de qual costum i norma,
improvisadament i un pèl salvatge.
Per tant, doncs, és més segur
fer l’amor
d’una manera profilàctica,
o sigui,
driblant, esquivant, desorientant el costum,
que és mal costum
si ha esdevingut rutina.
Emperò, alerta, respirar
és boníssim costum: ho feim
sense adonar-nos-en,
perquè, si no, és que
ens moriríem.
Per cert, morir-se és un costum
tirant a trist, més tost universal,
i actualment si et mors,
no hi ha déu que et ressusciti.
Així que, posats a acostumar-s’hi,
millor el costum de fer l’amor,
que és no morir-se.
(15 de juliol de 2008)
