On has deixat la llança, esforçat cavaller,
que torna a campar el Mal i se’n retira el Bé?
Arreu regna el dolor i guanya la malícia.
T’espera tanta gent perquè hi facis justícia!
Com vas sortir en primer per terres de la Manxa,
deixonda’t de bell nou i tot de torts arranja!
No són molins aquells que mouen els seus braços
—prou que tu ho saps—, són malvats gegantassos
que has de ferir sens treva, i el vent, que no s’atura,
bramula per fer por a ta Trista Figura.
Però tu amb Rocinante mai no t’has fet enrere:
galopa decidit cap al bleix de la fera,
perquè avui vegi el món la teva gran victòria
que rebrà Dulcinea en penyora de glòria!
Encomanant-te a ella, alça el cap vers la lluna
i la força et vindrà i et riurà la fortuna.
És la Utopia, estúpids, farsants de capirota,
hipòcrites que anau amagant la carota!
Tornau, doncs, Dom Quixot; eixiu del somni blau!
Vos reclama la gent que vol un món en pau.
(abril de 2005)
