Illanvers »  Tots els blocs

Pregària del caminant

Tria el cos de la lletra:

a a

Senyor:
    Tot és teu, els arbres,
    el bosc, les cigales que canten
    fins que rebenten;
    fins i tot quan rebenten,
    les seves pobres closques buides teves són també.

    Doncs et pertanyen també els viaranys i les senderes
    allà on el pas fou franc
    per a homes i altres
    bísties de càrrega,
    i ara els calciguen només
    escarabats de bolla, rèptils i animàlies.

    Heus-nos aquí, oh Senyor:
    No som bàrbars turistes rústics
    que badem per ruralies transitables
    cap a un green de golf;
    som els teus servents —no te’n recordes?—,
    et duguérem per temps fruita dels horts,
    formatge blanc i sobrassada tendra,
    productes de la terra —teva— i la suor —ben nostra—
    (tot a mitges)
    (tot?).

    El poble, els peregrins, així et pregam a cor :
    Volem seguir els teus camins.
    Som aquí, Senyor!
            …Som uns sis-cents
    de tota edat i condició semblant,
    amb paciència coordinada.
   
    Els rojos van dir aquell
    “no passaran!”,
    però llavors els teus passaren.

    Nosaltres, tanmateix
    —a les bones, vam-ell-ara!—,
    farem el camí que ens pertany,
    ni que estigués escrit
    (que no hi està!)
    que tot fos vostre.
   
    Hi passarem, doncs.
    Lloat sia el Senyor! 

Escriu el teu comentari