Si ara tornava als bells vint anys,
amb quin coratge et solcaria!
De nit, en navegar sota els estels
dels teus ulls grans cap farola em caldria;
però, amarat de tu, jo, mariner,
a la mar del teu cos perillaria,
perdulari perdut i perdedor
entre l’onatge de les teves sines.
Que si tornava a l’aiguaneix del temps,
a cada alè més m’enamoraria,
i ascendiria l’escala del seny
i, quan volgués, també en davallaria.
Si ara tornava a ser-ne el rei
del meu breu somni, amb tu el compartiria
si és que volguessis, pels quatre elements,
fer amb mi el viatge cap a la utopia.
Si ara tornava el meu temps primerenc,
aquells dies novells, els dies
quan just semblava que el món era meu…
Si ara tornava…,
què no tornaria?
Si ara tornava…,
que no tornaria!
Sant Jordi, 2005
